Ja ha passat més d'un any i mig des que va entrar en vigor el Reglament 1223/2009, però no va ser fins ahir, en una conferència de l'AEFI a la qual va assistir la portaveu de cosmètics de l'AEFI, Maria Riera, Oriol Bulbena, farmacòleg del Departament de Patologia Experimental de l'Institut de Recerca Biomèdica, i Mercè Camps, directora de l'Oficina Farmacèutica Tècnica, que es van discutir per primera vegada els canvis implicats en l'actualització del dossier. I els debats que s'hi van produir haurien de marcar un punt d'inflexió en la manera com nosaltres, com a especialistes en cosmètics, hem d'entendre el nou Reglament.
Per a molts, fins ara, el Dossier era un document necessari – i obligatori – per comercialitzar el seu producte cosmètic. Tanmateix, a mesura que hem avançat en la nostra interpretació del nou Reglament, també hem arribat a la conclusió que és un document viu, que ha de ser subjecte a canvis i actualitzacions segons les circumstàncies del producte mateix ho requereixin. I això és un canvi important que les empreses del sector han de tenir en compte.
Quan una empresa elabora el dossièr per comercialitzar un producte cosmètic, ho fa sobre la base de la composició del producte en aquell moment. Per motius comercials o per preferències subjectives, sovint es fan canvis en la composició del producte un cop s'ha compilat l'expedient, ja sigui en els ingredients, en els conservants – especialment en el cas dels parabens, que s'estan substituint per altres conservants – o en els colorants.I això, d'acord amb el Reglament, també comporta una revisió de l'expedient per assegurar-se que estigui actualitzat.
Per tant, hem de distanciar-nos de la mentalitat que el dossièr és només part dels procediments inicials previs al llançament d'un producte cosmètic i, en canvi, reconèixer que és un document viu que ha d'acompanyar el producte cosmètic allà on vagi.